Prèmi Rimbaud de l’Ostau de Poesia de Paris en 2023 — Mèstra ès Jòcs de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa, Paulina Kamakine, poetessa melodista gascona vajuda a Tolosa en 1989, qu’a arrecebut lo Prèmi Ostana per la Lenga Occitana e lo Prèmi d’Aunor Simin Palay en 2022. Estimada per son òbra e son aviada culturau tà l’empara de la lenca nosta, que mia e mescla poesia dab l’art : musica, canta, escultura e pintrura. Arrevirada en catalan, espanhòu, italian, basco, portugués, francoprovençau, alsacian e anglés, qu’a enterprés la revirada en occitan de l’òbra de Rainer Maria Rilke Les Quatrains Valaisans – Quatrins del Valés. Autora de Poesia de Noste ; Dànssen lous àrbes ; L’Àngel que renais (amb Franc Bardòu) ; L’Aute Demora ; Cantìco dé la ploùjo ; Despartida d’Amor ; La Temsada d’Aimar ; qu’escriu tanben libes entaus mainatges —Ezequièl e lo Paraploja ; Un Castèth de Berlingòts — de qui conta dens las escòlas entà transméter la lenca. Qu’assegura la difusion de la poesia occitana a la ràdio, dens la premsa e on s’encamina floreishen talhèrs poetics e arreviscolada. La soa òbra que s’entrisca de misticisme e de doçor entà portar la lenca gascona de cap tà un Art navèth : « Diu e la poesia son entà jo mèma lei, mèma Amor ». Lo son prumèr tribalh musicau « Hilha de Gasconha », qu’aubira l’esguit d’ua navèra e preciosa canta chisclada deu son Art de Trobar.
Mention spéciale du Prix Rimbaud de la Maison de Poésie de Paris 2023 — Maître-ès-Jeux de l’Académie des Jeux Floraux de Toulouse, Paulina Kamakine, poétesse mélodiste gasconne née en 1989 à Tolosa — Toulouse — a reçu le Prèmi Ostana per Lenga Occitana ainsi que le Prix d’Honneur Simin Palay en 2022. Elle se distingue par son œuvre et son dynamisme culturel en faveur de la langue d’Òc. Elle mêle et mène la poésie aux confins d’autres arts : musique, chant, sculpture et peinture. Traduite en catalan, espagnol, italien, basque, portugais, franco-provençal, alsacien et anglais, elle a par ailleurs entrepris la traduction en occitan de l’œuvre de Rainer Maria Rilke Les Quatrains Valaisans – Quatrins del Valés. Auteure de Poesia de Noste ; Dànssen lous àrbes ; L’Àngel que renais (avec Franc Bardòu) ; L’Aute Demora ; Cantìco dé la ploùjo ; Despartida d’Amor ; Temsada d’Aimar ;elle écrit aussi des livres pour enfants — Ezequièl e lo Paraploja ; Un Castèth de Berlingòts — qu’elle conte dans les écoles afin de transmettre la langue gasconne. Donnant vie à des ateliers poétiques ainsi qu’à des semaines d’arreviscolada, elle diffuse la poésie occitane à la radio, dans la presse et partout où ses pas l’entraînent. Son œuvre mêle mysticisme et douceur au confin d’un nouvel Art poétique gascon : « Dieu et la poésie sont pour moi une seule et même loi : Amour ». Son premier disque « Hilha de Gasconha », pré-augure la nouvelle aube de poésie chantée qu’elle souhaite mettre au monde dans la continuité de son Art du Trobar.

Na Paulina Kamakine qu’ei nascuda a Tolosa en 1989. Qu’a hèit estudis de lencas — en englés, en castelhan, en portugués, en romanés, en grèc, en suèc, en neerlandés — dens mantuas universitats e associacions. Tà permor de retrobar las soas arrasics, qu’a obtengut un DUEPL (Diplòma d’Estudis Practics de Lencas) en italian e en rus. E qu’a aprés l’alemand per era madeisha. Tot au long deus sués ans d’estudis, que manifestè tanben un gran interès per las lencas ditas « regionalas », l’occitan, plan solide, mès tanben lo breton, lo basco, l’alsacian e l’arpitan (lo franco-provençau). En 2014, qu’obtengó un Master II trilingüe de Sciéncias Umanas e Socialas (englés, castelhan, francés, categoria Estudis Europeas e Internacionaus, especialitat Estragias Culturalas), ena Universitat d’Albi. A l’escota de la Natura, sensibla de dempús tostemps au patrimòni culturau e immateriau de qui l’entora, qu’ei tot naturalaments que s’ei aviada tà cap a la lenca d’Òc. Lo sué tribalh literari e poetic que s’enrasiga dens lo bigordan de Ribèra Baisha, « la lénco dou co », de qui l’an transmetut los sués .
Paulina Kamakine, ua poetessa bigordana

Paulina Kamakine « De soca bigordana, mès tanben carcassonesa, Na Paulina qu’ei ua escrivana de qui, per mès que vagamondege, non delèisha james los paisatges de l’Aude, de las Pireneas e de la Mar Grana (Lanas de Gasconha) a on a passat la màger part de la sua vita. Poetessa de « lenca-herida », qu’ei soent que viatja a travèrs l’Euròpa e que cor capvath tot lo país d’Òc, de la Mar Grana dinc a las Valadas d’Itàlia, en passant per lo Daufinat (Isèra) e los autes parçans d’Occitània, entà hèr espelir la poesia occitana pertot sus lo sué camin.
« Escríver quan e s’impausa la paraula ».
Na Paulina qu’a trobat la sua vertat dens l’expression literària gascona. Qu’aima a rebrembar la responsabilitat de qui a tota autora occitana de cap a la sua lenca e a la sua cultura. Envitada a participar a mès d’un hestenau, que realiza lo sué mès gran saunei en animar drin pertot divèrsas lecturas poeticas entà « adaigar lo món de poèmas » . Lo sué estille literari, prestit de sensibilitat, que’s caracteriza per de corts poèmas d’expression lirica, de qui exprimeishen generaument un sentiment hòrt, un estacament pregon e sincèr peu país d’Òc. Los sués escrits qu’an espelit dens mès d’un obratge e revistas dens mantuas contradas, coma per exemple, Le Voci della Luna (en Itàlia), Lo Gai Saber, Oc Revista, País Gascons o Lo Diari (en Occitània), Touroum Bouroum (en Bascoat), Mic Romania (en Belgica) o enqüèra lo CAOC (en Catalonha).
Na Paulina qu’escriu condes, legendas, romans, poèmas, pròsas, a on la doçor e’s mescla au misticisme. « Diu e la Poesia » ce ditz « que son entà jo ua sola e medisha causa : Amor . »

Sensibilité, fragilité et douceur sont les arches de son œuvre : « que cerqui un sens pregond a la vita, un sens, a travèrs l’amna, entà tot çò qui vivem. La poesia qu’ei bastidora. Que s’encamina au ras deu còr e viu las mareias tormentadas de l’existéncia. Qu’apatza lo horvari de la vita-vitanta e renaveish l’Amor. Que’s teish, qu’ei lo hiu de la vita. Que vesi ua òbra poetica com ua barca, un radèu de quate sòus qui balha lo parat de víver dens la simplicitat deus dias entà aportar sens au món. La poesia qu’ei tot simplament la mia esíquia interiora. / Je recherche un sens profond à la vie, un sens à tout ce que l’âme vit. La poésie est bâtisseuse. À mes côtés, elle s’engage sur les chemins échancrés du cœur et les marées montantes de l’existence. Elle apaise le tumulte moderne dans lequel nous vivons et régénère l’Amour. Une œuvre poétique est une toile, un radeau de fortune qui permet de vivre dans la simplicité des jours, afin de retrouver un sens au monde. Elle est mon hésychia intérieure. »

Au-delà de la sua activitat literària e poetica, que s’engatja tanben concretaments entà la defensa deu patrimòni occitan. Qu’ei atau, entre d’autas causas, que defén la senhalizacion bilingüe deu sué parçan, : « qu’ei important manténguer la visibilitat de la lenga nòsta / il est crucial de maintenir la visibilité de la langue gasconne. »

Au dia de uei, la poetessa que viu mès que james de poesia, d’escultura e de cant. En reconeishença deu son tribalh de creacion, qu’a recebut entà la soa òbra mantuas distencions, coma lo Prèmi Ostana, en Itàlia, e lo Prèmi Simin Palay, a Pau. Que tribalha drin mès tot dia a preparar entà la lenca gascona un avier poetic e artistic plen de promessas.

Na Paulina si fo de Tolosa, de l’encontrada de Begorra, que confina cum Bearn e Aragó…
Paulina Kamakine qu’ei vajuda a Tolosa en 1989.
L’Èime Femenin e la Poesia que son au bèth còr de l’òbra de la joena escriptora. Felibressa, passionada per la lenca gascona, que s’inscriu ena renavida literària e culturau de la lenca d’Òc.
Titulària d’un Master en Sciéncias Umanas e Socialas, dab ua especializacion en maine de las estrategias culturalas, qu’aprofitè deus sons ans d’estudis entà hicar-se a mantuas lencas, coma lo portugués, l’italian, lo castelhan, l’englés o lo rus. Que sap tanben l’alemand de qui a aprés en autodidacta e la sua passion per la dialectologia que l’a naturalament amiada a interessar-se a divèrsas lencas ditas « regionalas ». S’a hèra viatjat, los sués camins que l’an totun tostemps hèita tornar en Lengadòc e en Bigòrra, aon s’estàn los sués e on a creishut mainada en contact de la cultura e de la lenca occitanas. Los sons escrits que tiran la sua esséncia d’ua hrèita de doçor e de beutat. Prestits de sinceritat, qu’aufreishen au món un navèth espiar, ua vesion sincèra, sus la Hemna, la sua Fòrça, las suas Fragilitats.
Mantuns còps premiats hens de nombrós concors literaris, capvath tota l’Occitània, las suas novèlas e los sons poèmas en gascon que celèbran delicatament la vita, en balhar lutz a tots aqueths lòcs de sofrença, d’esmiraglament, de gòi, de pensament, aon los èstres e s’estangan ua poseta lo temps de tornar préner l’alet. Entà la letraherida qui ei, qu’ei dab la dimension poetica de l’existéncia que la vita e pren son veritable sens.
Poetessa engatjada, que participa tanben dab arsec a la defensa deu patrimòni culturau e lingüistic deus nostes parçans ; tanben traductritz, cantaira-poetica, que vòu assolidar la preséncia femenina en món per miei de mès de beutat.
Paulina Kamakine est née en 1989 à Toulouse.
L’Être Féminin et la Poésie sont au cœur de l’œuvre de la jeune écrivaine. Passionnée par la langue gasconne, elle s’inscrit dans le renouveau littéraire et culturel de la langue d’Oc.
Titulaire d’un Master en Sciences Humaines et Sociales, spécialité Stratégies Culturelles, au cours de ses années d’études elle s’est imprégné de nombreuses langues telles que le portugais, l’italien, l’espagnol, l’anglais, le russe… autodidacte en allemand et passionnée par la dialectologie, elle s’est également intéressée à diverses langues régionales. Grande voyageuse, ses chemins l’ont sans cesse ramenée vers le Languedoc et la Bigorre – foyers de langue et de culture occitanes – terres familiales au milieu desquelles elle a grandi. Ses écrits puisent leur essence dans la douceur et la beauté ; empreints de vérité, ils donnent au monde une nouvelle vision, un autre regard sincère sur ce qui fait la Femme, sa Force et ses Fragilités.
Primés à de nombreux concours littéraires à travers la Grande Occitanie, ses nouvelles et poèmes gascons illustrent délicatement la vie afin de mettre en lumière chaque lieu de souffrance, d’émerveillement, de joie et de réflexion dans lesquels les êtres s’arrêtent un instant avant de repartir. Selon la poétesse, c’est dans les versants poétiques de l’existence que la vie prend tout son véritable sens.
Poétesse engagée, elle participe également avec énergie à la défense du patrimoine culturel et linguistique de nos pays ; Elle est également traductrice, chanteuse poétique, elle veut consolider la présence féminine dans le monde pour plus de beauté.
